dijous, 24 de novembre de 2011

Comentari de text: Si em vaga...

SI EM VAGA...

Viuré, si em vaga encar de viure,
supervivent d’un cant remot.
Viuré amb la cella corrugada
contra les ires, contra el llot.
Viuré dreçant-me com un jutge,
només mirant, sense dir mot,
com la paret en el seu sòtol,
com una pedra en el seu clot.

Contextualitat:

Aquest poema juntament amb més poemes van ser publicats el 1957 en el Llibre d'Absència. L'autor d'aquest poema és Josep Carner, el qual el va escriure en la seva època d'exili a Bèlgica. Josep Carner pertany al noucentisme un corrent literari i artístic català de principis del segle XX. Va començar el 1906 amb la publicació del Glossari d'Eugeni d'Ors i va acabar amb el cop d'estat de Primo de Rivera el 1923. L'objectiu d'aquest moviment era transforma la societat i posar-la a l'alçada dels corrents europeus. Aquest moviment va derivar de la Renaixença, que la seva finalitat és elevar la cultura catalana a un nivell europeu.
L'objectiu d'aquest poema va ser la declaració dels seus principis.
Les característiques més revelants del noucentisme és que buscaven la bellesa i la perfecció formal, amb el gust per les paraules arcaiques, referències clàssiques i ritmes armonics és caracteritza per l'elevada preparació intel·lectual del seu autor i el seu europeisme.

Anàlasis del contingut:

En la primera estrofa explica que viurà, si encarà li quedés vida, i que seria un supervivent d'un cant remot.
A continuació en la segona estrofa ens explica que viurà amb la cella corruguda, contra les ires i contra el fang.
Tot seguit en la tercera estrofa ens diu que viurà adreçant-se com un jutge, només mirant sense dir paraula.
I per últim la quarta estrofa estaria lligada amb la tercera estrofa posant exemples; " com la pared en seu sòtol o com la pedra en el seu clot".

El sentit del títol és posar-hi enfacis al poema ja que el títol és el començament del poema ja que vol dir " si puc..." i el poema comença dient "Viuré". El tema d'aquest poema és la vida com un camí dur, cruel i absurd. Sense poder expressar el que sent en una societat tancada.
La relació que estableix aquest poema amb el llibre de l'Absència són els mateixos valors ja que tots van ser escrits en el seu exili i llavors el va afectar en els seus poemes.
En aquest poema utilitza la metàfora i la ironia.

Anàlisi de la forma:

El tipus de poesia en aquest cas és la lírica on Josep Carner ens expressa els seus sentiments. El poema és presenta amb versos octosíl·labs d'art menor, rima consonant i femenina on només rimen els versos parells. Es troben sinalefes i elisions en els versos 1,3 i 4, també és troben sinèresis en el primer vers. Aquests fenòmens afecten al còmput sil·làbic.
El poema es divideix en quatre estrofes, cada una consta de dos versos. Es troben en aquest poema figures retòriques. En l'àmbit morfosintàctic trobem l'anafora, l'aposició. I en l'àmbit semàntic trobem la comparació. No trobem cap tòpic literari que s'adapti exactament aquest poema, però el que més s'assembla és " mal du siècte, spleen" << mal del segle, melanconia>>, estat de tristesa, detedi, davant la falta de sentit de l'existència humana.

Conclusió:

-Aquest poema << Si em vaga...>> que, amb pocs versos, esdevé una autèntica declaració de principis. S'hi apunta el contrast de la fidelitat en la solitud, de l'autoconvenciment de la distància i de crítica faciturna a una situació inabordable. Tot plegat presentat novament des del patretisme d'una vida en el d'olor del supervivent d'un cant i d'un cant ja remots.

-Aquest poema és molt bonic ja que expressa el sentiment de l'autor en el seu exili ja que està fora del seu país el que només pot fer és observar, callar i amagar-se. I encarà així segueix vivint en els mals moments.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Diferències entre el musical i l'obra de teatre de Mar i cel

Les diferències que es troben entre el musical i l'obra original són molt grans, ja que només començar la història trobem una diferència molt significativa: en el començament del musical surten el papa, el virrei Cales, etc. Carles en aquest musical és el virrei de València i el que proposa l'expulsió dels moriscos.
Una altra escena destacada del musical que no surt en l'obra, és que hi ha una escena on repleguen totes les dones cristianes i els treuen anells, collarets, etc. També li volen treure una creu a Blanca, ella s'hi resisteix, i al final no l'hi treuen. Però aquella creu no era una simple creu sinó que era un ganivet amb el qual Blanca intentarà matar Saïd.
En aquesta escena també es produeix que gràcies al grumet ( un personatge que en l'obra original no surt) es descobreix que Carles menteix ja que va dir que només era un comerciant, i no va dir que ell és el rei de València i el culpable que expulsessin els moriscos.
Ja que el grumet els va avisar ja que els va escoltar, i el que li van fer a Carles és tallar-l'hi l'orella com a càstig de mentider ( ja que era massa valuós per matar-lo)
Una escena que em va agradar i que no surtia en l'obra és quan el grumet juga amb la germana de
Blanca i li dóna una poma. Però que l'escena no acaba molt bé ja que surt Maleck però Saïd el defensa.
En tota l'obra es troben moltes escenes diferents. Les més significatives són que Blanca no va a Barcelona per ser monja com l'obra sinó per casar-se amb Ferran.
I l'escena final també és diferent de l'obra, ja que en l'obra la que mor primer és Blanca; en canvi en el musical primer mor Saïd.

Personatges:

Idriss: Representa un grumet i té un paper molt important en el musical però l'obra original aquest personatge no existeix.
Germana de Blanca: En l'obra tampoc surt només en el musical.
Carles: Segueix tenint la mateixa actitud, però un altra treball que és el virreí de València.
Saïd: En aquest musical Saïd no té una actitud agressiva ni despietada com en l'obra.
Blanca: Segueix tenint la mateixa actitud.
Ferran: No és tan bona persona com en l'obra ja que accedeix a ajudar Blanca a canvi que es salvi Saïd però que ella es cases amb ell encara sàpiguen que estima a Saïd.
Hassen: Al final de l'obra traïciona a Saïd però en l'obra no fa això.
Maleck i els altres personatges segueixen tenint la mateixa personalitat.

Conclusió:

Jo crec que el musical ha canviat tantes coses per tal que sigui animat i divertit i tingui més espectadors interesats en veure-la. I a mí m'ha agradat més el musical que l'obra.
També en el musical crec que han canviat tantes coses per poder-les adaptar al guió i a les cançons. En general el musical ha estat molt bé.


dimecres, 16 de novembre de 2011

Les llimones casolanas

Aquest poema és de Josep Carner i pertany el llibre dels Fruits Sabrosos

· Quins valors burgesos si hi deixen veure?
Doncs que la dona esta atrafegada fent el menjar i ja a estés la roba. I preparant tot abans que arribi el marit. I apareixen convencions socials com el matrimoni, l'ordre i harmonia.

· Hi ha dues parts:

Escena ràpida-> Les escenes que es desenvolupant de manera més ràpida són: la primera estrofa i tot seguit el primer vers de la segona estrofa. Ja que ens està explicant que estan fent els personatges.

-Acció estètica -> Aquesta acció es desenvolupa en la segona estrofa menys el primer vers, la tercera estrofa i la quarte estrofa. En aquesta escena es mostra que els personatges ja han resolt els conflictes i arà estan descançant. Mentimna s'ha està fent una llimonada i se la està bebent.




dimarts, 8 de novembre de 2011

Treball de la poesia

Vida

Cant de Novembre
El vermell dels arbres,
encès per la posta —dels sols invernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!

Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i am les fulles que sen van;
gosem el dia séns mirâ endarrera,
sense pensâ amb els dies que vindran.
Gosa l moment;
gosa l moment que t convida,
i correras alegre a tot combat:
un dia de vida és vida:
gosa l moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals Novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De planye és el donzell que ageu sos membres
ans d'haver—los cançat en el plaer.

Joan Maragall

-El tòpic literari que és veu clarament en aquest poema és carpe diem, aprofita el moment.

Font: Llibre de català de primer de batxillerat.




Amor

Un cors gentil m'ha tan enamorat

lo cor e'ls ulls e mon fin pensament,

que nit ejorn n'estan en gran debat

qui l'amarà d'ells tres primerament;

e veig tan fort a cascun d'ells encès

que no m'hi val saber a remeiar.

E vets com m'ha en quin joc ella mes,

que mon las cors no ho porà suportar!



Jordi De Sant Jordi

Font: Llibre de català de batxillerat

-Aquest poema pot haver-hi dos tòpics literaris, un seria flamma amoris, la flama de l'amor ja que el poeta està molt enamorat i pensar que no podrà soportar aquesta flama que l'està cremant per dins. I l'altre tòpic pot ser militia amoris, guerra de l'amor ja que l'amor que l'amor d'aquesta donà està en joc ja que l'estimen dos homes més.

-Aquest poema ho relaciono amb la canço " dos hombres y un mismo destino" de David Bustamante.

Mort

El més vell del poble

" Cap vent no mou el bri d'una esperança,
de cada núvol només cau neguit,
el destí s'enfondeix en malaurança,
potser la nit serà cent anys la nit.

El fat, però, no minva la frisança
pel que tant he volgut i beneït
si ma feblesa diu que ja s'atansa
l'adéu-siau del cos i l'esperit.

Potser ja massa dies he comptat
i en un recolze inconegut m'espera
la fi. Pugui jo caure, incanviat,

tot fent honor, per via dreturera,
amb ulls humits i cor enamorat,
a un esquinçall, en altre temps bandera. "

Josep Carner

Font: Supervivent d'un cant remot. Antologia poètica de Josep Carner.

-El tòpic litarari que és pot trobar en aquest poema és la mort com a par a La Vida Eterna.



Natura

Arbres

Voldria ta ciència,
arbre, per al meu cor,
tu que en el temps geliu ets paciència
i en dia ardent aboques un tresor.
Verd amuntegament d'onades blanes
amb un sospir de pau en cada floc,
el moviment dels núvols agermanes
amb el descans del roc.
Va a cada arbreuna cèlica fortuna:
l'auró té deixes d'alba en el fullam recent,
el bedoll s'enamora de la lluna,
en el pi hi ha ditades del ponent.
Cap arbre com el freixe per alta ocelleria
quan apaivaga el dia,
tot lent, un vel ombriu;
i quan, de matinada, la boira s'esgarria,
són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.
Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una església. El roure és un palau.
Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.
Uns arbressón finestra que l'oratjol belluga,
i d'altres són com una nit.
Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un de davant la meva finestra, fa que encar
no em dolgui prou de viure.
És en el llibre de consol que un dia
el Fill de l'Home un orb guarí,
i aquell tornat de tenebror s'esfereïa
en descobrint els vianants en el matí.
- Veig arbres que caminen- agenollat va dir.
Uns arbres que follia que corre i poc s'acaba;
arbres que mena a vagareig,
en lloc del pur misteri de la saba,
la sang en sotragueig.
-¿On vas?- les fulles diuen amb llur fidel frisança.
La branca puja sense cap pensament de mal.
Arbre frenat en una fèrtil esperança,
atura'm tu, si cal.

Josep Carner

Font: Supervivent d'un cant remot. Antologia poètica de Josep Carner.

-El tòpic litarari que és pot trobar en aquest poema és Locus amoenus: un lloc agradable.