dimarts, 25 d’octubre de 2011

Noucentisme

Fets històrics-------> · Moviment obrer ( 1907)
· Estat de crisis i malestar social ( principis del S.XX)


Cronologia----------> ·1906-1923


Objectius----------> · Transformar la societat i posar-la a l'alçada dels corrents europeus
· Cultura: - Educació: ·Universitaris
· Pedagògic
·Biblioteques populars
-Lengua: IEC - Normes (1913)
- Gramàtica (1918)
- Diccionari ( 1932)

· Conceptes claus: - Imperalisme: Segons Eugeni d'Ors voluntat d'exportar i modernitzar el país (Espanya) i una societat moderna catalana.
- Arbitrarisme: Voluntat de realitzar una societat ideal, que hagi i harmonia.
- Classicisme: Fixant poetes, grecs i romans del noucentisme. Domini de la raó sobre l'emoció.
- Civilitat: Model que ha de ser una ciutat basada en la polisgrega.
- Mediterranisme: Societat mediterrania, grega i romana.



Etapes:----------> - Combativa (1906-1914):- Comenza amb la publicació del Glossari d'Eugeni d'Ors.
-I estableix el marc teoric del noucentisme.
- Conviuen el modernisme i el noucentisme.
- Procedencia dels autors: joves universitaris i càtolics.
- Establerta (1914-1923):- Creen les obres.
-Procés d'institucionalització.
-La burguesia- idees conservadores.
- Opció per la literatura ensayista.

Narrativa:-------> Eugeni d'Ors. La ben plantada


Poesia:------------> Guerau de Liost. La muntanya d'amatistes

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Comentari de text de l'escena XI del segon acte de Mar i cel

Contexualització:


L'escena XI pertany al segon acte de l'obra de Mar i cel d'Àngel Guimerà, que pertany a la seva primera etapa, és a dir, a l'etapa de les tragèdies romàntiques. Mar i cel es pot situar en l'època de l'expulsió dels moriscos 20 anys després (1609 va ser l'expulsió)ja que Saïd ens explica la seva història quan el van expulsar i van matar els seus pares d'una manera tan brutal. Llavors l'obra es situa una mica després de l'expulsió del moriscos.La Renaixença va ser el moviment al qual pertany Guimerà . On ens presenta en les seves obres teatrals personatges apassionats i salvatges, i al mateix temps els contrastava amb trets d'una gran humanitat.

L'objectiu de l'obra és narrar la història d'amor impossible d'aquest dos protagonistes, com la religió i la tradició fan que mai poguin arribar a estar junts, al mateix temps ens vol fer explicar la crueldat amb què van ser expulsats els moriscos d'aquestes terres i els pirates d'aquella època. I d'aquí narrar la història d'un amor impossible i que acaba en tratègia com totes les obres d'Àngel Guimerà de la seva primera etapa, ja que els protagonistes pertanyen a móns diferents; Saïd ( pirata ) representaria el mar i Blanca (anava per monja) representaria el cel. I aquest dos mons mai es podien ajuntar només en l'horitzó o sigui per ells seria la mort que es com acaba la història.

El gènere d'aquesta obra és el teatre que està escrita en vers i al principi de cada vers hi figura el nom del personatge que l'interpreta.


Anàlisi del contingut:


Aquesta escena explica que Blanca li demana al seu cosí Ferran que quan arribin a l'Alger que la mati amb un punyal que ella porta amagat al pit. A continuació el seu pare es cobreix la cara amb les mans i se'n va a un costat plorant, ja que no vol escoltar la conversa. Llavors Ferran segueix parlant amb Blanca i sense saber-ho la va portan on es Saïd. Quan Saïd escolta la conversa, ja que estava amagat al peu de l'escala, es posa molt gelos ja que es pensa que Blanca i Ferran s'estimen. I com que no es pot aguantar finalment Saïd surt del seu amagatai i crida a Ferran que se'n torni al seu cambrot. I els tres Blanca, Ferran i Carles s'ajunten per acomiadar-se. Saïd que no pot aguantar-se més de la gelosia que té li demana a Ferran què li estava dient a Blanca. I això desemboca en una gran discussió entre els quatre inclòs Carles. I finalment acaba amb un gran conflicte en què Saïd crida els altres pirates.

El títol d'aquesta obra té un sentit molt simbòlic ja que representa que Saïd és el mar i Blanca és el cel i que mai podran estar junts només en l'horitzó o sigui que només podran estar junts morts, ja que en l'horitzó no significa que s'ajuntin només que és un fet òptic.

La idea central que l'autor transmet és una observació sobre com dues persones de creences diferents són capaces d'estimar-se, deixant a una banda les seves diferències, com seria en aquest cas la seva religió i la seva manera de viure.


Ànalisi de la forma:


L'escena XI es troba en el segon acte de l'obra de Mar i Cel. L'obra consta de tres actes. El primer acte es divideix en XIX escenes, el segon acte també es divideix en XIX escenes i el tercer i últim acte es divideix en XIII escenes. Ja que és una obra de teatre trobem diàlegs entre Blanca, Carles, Ferran i després Saïd.

Aquesta escena va augmentant dintesitat deamàtica ja que comença amb un diàleg bastant fort amb Blanca amb el seu pare i més tard amb Ferran i acaba molt més dramàtica ja que arriba Saïd i el final crida als altres pirates per una batalla.

Els personatges que surten en aquesta escena són:

Blanca: és la protagonista de l'obra juntament amb Saïd. És cristiana i està presonera en el vaixell. És la filla de Carles i cosina de Ferran. Quan van ser assaltats pel vaixell musulmà, a ella la portaven cap a un convent per fer-la monja. És una dona sensible i que és molt religiosa, això ho podem observar quan es posa a plorar per les paraules que diu Saïd i durant tota l'obra està pensant en si el que fa és correcte segons la religió cristiana.

El seu personatge evoluciona molt en tot l'obra.

En aquesta escena Blanca es mostra amb una gran contradicció amb la seva religió ja que treure's la vida és pecat i al mateix temps tampoc vol morir como una dona indigna que és el que li passarà quan la venguin probablement a l'Alger. I en aquesta escena és quan Blanca comença a sentir afecte, amor per Saïd.

Carles: és el pare de Blanca i el capità del vaixell cristià que va ser assaltat pels musulmans i sempre assumeix aquest paper mentre estan presoners. Sempre mostra una actitud de rebuig respecte als musulmans i no vol que Blanca es relacioni amb ells. Carles en aquesta escena assumeix el mateix paper ja que no vol relacionar-se ni parlar amb Saïd.

Ferran: és el cosí de Blanca. No té aquesta actitud tancada de de la religió i mai ha volgut que Blanca estigués tancada en un convent. Aquest personatge va evolucionat durant l'obra com veiem al final de l'obra que ajuda a Saïd i Blanca per poder escapar. En aquest escena Ferran encara està en contra de Saïd i comencen una discussió.

Saïd: és el capità del vaixell musulmà. Al principi de l'obra es presenta com un home dur i que és respectat per part dels altres corsaris però a mesura que va transcorrent l'obra es va fent més sensible per causa de l'amor que sent per Blanca. Mostra una actitud agressiva respecte als presoners cristians i especialment per Carles, el pare de Blanca. Al final de l'obra mor juntament amb Blanca. El seu pare era musulmà i la seva mare era cristiana. En aquesta escena Saïd comença a veure clars els seus sentiments respecte a Blanca on barreja l'amor amb l'odi.

El marc de l'obra es situa al camerot del vaixell i tots els esdeveniments passen allà.

Aquesta escena s'inicia amb el diàleg Blanca ,Carles i Ferran. I Saïd que està amagat al peu de l'escala i els altres personatges es troben a dalt del vaixell.

Tant l'estil com el llenguatge estan adaptats a l'època a la qual està ambientada l'obra.


Conclusió:


En aquesta escena que comentem, es mostren els vertaders sentiments de Saïd per Blanca. Ens mostra com els seus sentiments són mes forts que la raó ja que per Blanca té un sentiment d’odi i al mateix temps d’amor. Aquest sentiment és el mateix que sent Blanca però que encara en aquesta escena no ho accepta el que sent . O siqui en aquesta escena trobem la lluita entre l’odi ( que es s'han de sentir per les seves diferències socials i reliogioses) i l’amor ( aquest sentiment que senten els nostres personatges més enllà de la seva raó). I que finalment acaba amb el começament d’una gran batalla ocasionada per aquest dos sentiments.